Objectiu
|
Dotar al treball quotidià d’una
planificació dintre dels continguts establerts al Projecte Curricular del
Centre.
|
Avaluació
|
Establir l’adequació als elements del
Projecte Curricular del Centre.
|
La programació sorgeix de la necessitat de
planificar els aprenentatges que es voles ensenyar als nens i nenes. A
nivell d’aula la programació permet la valoració i transformació del propi
ensenyament. És la reflexió del què volem i podem fer a l’aula.
Amb la programació ( és a dir planificant) ens assegurem, respectant certs
principis al seu disseny, la reflexió sobre els factors més importants que
influiran en la docència, i una presa de decisions correcta ( sense oblidar les
diferents alternatives) que evitaran repetir cada any les mateixes
programacions o l’acció docent sense premeditació ( Viciana, 2002).
En ocasions els docents cauen en repetir les mateixes programacions sense
entrar a valorar aspectes com l’entorn que rodeja al nen i a la nena, els seus
interessos ( que són variables), prescripcions de l’Administració Educativa,
els canvis continus de la societat del coneixement,... tot l’esmentat té com a conseqüència
que moltes programacions es queden desfasades amb els temps actuals i el més
perillós es que no cobreixen les veritables necessitats i demandes dels nens i
nenes en particular i de la societat en general.
La programació d’aula ha d’apassionar, emocionar als nens i nenes,
respectar i respondre als seus interessos i necessitats, ha de ser fascinant
per a les mestres del Centre també; que a fi de comptes són les persones que la
dissenyen i la duen a terme, també s’han de respectar els ritmes individuals i
de desenvolupament evolutiu dels petits, partir dels coneixements previs,
estimular l’autonomia, l’acció, el pensament crític, propiciar activitats amb
molta varietat de respostes, afavorir les accions individuals i els diferents
tipus de d’agrupacions, ampliar els coneixements, les experiències i els hàbits
ja adquirits.
La programació didàctica no és solament tenir en
compte els continguts i els mètodes més eficaces per a presentar-la. El què i
el com de l’ensenyament no són qüestions aïllades del qui, on i per a què. Es
planteja la necessitat de considerar als nens i nenes, les seves característiques
de tot tipus i els seus processos mentals. Doncs, planificar el desenvolupament
de l’activitat del Centre com a docents és una necessitat que no s’ha d’evitar.
Així cal dir que les fotos exposades al blog no són del Projecte original, sinó del procés de confecció ja que l’objectiu és l’elaboració del seu propi material didàctic que serà desprès registrat amb el seu copyright corresponent; però això no es pot pujar els materials.
Així cal dir que les fotos exposades al blog no són del Projecte original, sinó del procés de confecció ja que l’objectiu és l’elaboració del seu propi material didàctic que serà desprès registrat amb el seu copyright corresponent; però això no es pot pujar els materials.
Viciana
Ramírez, J. (2002). Planificar en Educación. INDE Publicaciones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada