En aquest post podreu veure i anar a la web de l'escola infantil on he fet les pràctiques i a més poder llegir i veure quins són els principis educatius que duen a terme.
Aquest mapa conceptual es podria calificar com el resum de les meves pràctiques, he intentat posar els àmbits on he intervingut sempre sota l'assessorament de la psicòloga. Encara que he dir, que he tingut supervisió però també m'ha donat molta llibertat a l'hora de dur endavant propostes. Així també he d'aclarir que la finalització de la confecció de les programacions així com la confecció de l'avaluació es realitzaran durant el transcurs del Practicum II.
En base a tot el que ha anat fent al llarg dels meus estudis de psicopedagogia considero, cada vegada, més aquest programa que ja vaig veure fa un temps…. Són els nens i les nenes diferents?… De veritat el nostre paper com a psicopedagogs i psicopedagogues ha de ser només com a persones qualificades per a diagnosticar dificultats?… Necessita l'educació un altre punt de vista, una nova mirada, una nova perspectiva?…. Tenim en compte les necessitats dels nens i nenes?… Des de la meva perspectiva tenim un llarg camí per recòrrer….. I sobretot hem d'adaptar-nos als nous temps, a vegades els nens i les nenes ens guanyen.. En què? Per exemple en les noves tecnologies…
Aquest és part del material bibliogràfic que la meva tutora i psicòloga del Centre on estic fent les pràctiques m'ha proporcionat per poder començar a treballar sobre l'avaluació basada en la intel.ligència emocional.
Com que també soc coordinadora d'Educació Infantil a la meva escola on treballo, quan nosaltres, l'equip docent d'Educació Infantil, vam començar a adaptar les nostres programacions a les competències vam utilitzar aquest llibre també com a eina de treball i d'estudi.
Vaig considerar la possibilitat de dur a terme el llibre a les mestres de l'escola on estic fent les pràctiques per tal de poder donarles també recolzament de tipus bibliogràfic.
Després de dur a terme la confecció de l'entrevista amb la psicòloga del Centre i, tenint en compte les aportacions de les mestres i de les seves necessitats, es planteja la necessitat d'una assessorament de com s'ha de dur a terme una programació adaptada al nou currículum de l'Educació Infantil de 0 a 6 anys de la Comunitat Valenciana i de quina forma es pot adaptar les seves necessitats, el context de treball així com la metodologia basada en la intel.ligència emocional en aquestes programacions.
El primer que van fer va ser exposar en què consistia un curriculum i quina era la importància de tenir un currículum concret i real adaptat a les necessitats dels nens i nenes. Per dur a terme aquesta feina la psicòloga em va encarregar de part de l'explicació, em vaig fer amb aquesta presentació i vaig anar explicant a les mestres al mateix temps que el relacionava amb aquests concrets de l'escola infantil. Aquests aspectes ja els he explicat en posts anteriors, doncs una volta explicat el currículum, exposades les necessitats que tenien elles i que consideraven que eren importants per als nens i nenes es va començar a treballar el currículum per a les seves programacions.
Fins a aquest dia , sempre anava a l'escola després d'eixir del meu treball ( una altra escola on treballo com a mestra d'Educació Infantil, aquet curs porto la classe de 4 anys). El cas és que vaig parlar amb la meva inspectora de zona i amb l'equip directiu i se'm va concedir permís per poder anar a l'escola de les práctiques un matí sencer.
La diferència va ser notòria ja que em trobava amb tots els nens i nenes que assisteixen i vaig tenir l'oportunitat de poder observar com es duen a terme les classes i sobretot com era la metodologia que treballàvem perquè per al Practicum II se m'havia plantejat la possibilitat d'elaborar l'avaluació per als nens i nenes del Centre basada en la intel.ligència emocional.
La veritat és que no veia massa diferència a primera vista amb altres metodologies i vaig demanar informació i recursos a la meva tutora. Després de llegir la bibliografia que em va enviar per correu, vaig decidir fer-li una proposta de canvis ( sobretot de recursos a l'escola). Aquesta proposta entre altres punts tenia els següents:
Fotografies dels nens i nenes de cada classe a un lloc visible.
Fer fotografies als nens i nenes amb actituds diferents: tristesa, alegria….
Tenir a cada classe més joguines de tipus simbòlics: nines, etc
Fer a cada classe un racò simbòlic.
I a la classe dels bebés tenir material de tipus auditiu.
Les peces de fusta donen la possibilitat de construir i d'experimentar
Els colors i les formes, així com les cotxes en fusta donen als nens i nenes la possiblitat de poder posar en pràctica el joc simbòlic.
Els materials de Montessori, encara que el seu origen es va plantejar per a nens i nenes d'Educació Especial, avui dia són el preferits per a les escoles per a dur a terme el desenvolupament de capacitats de tot tipus.
Aquesta va ser la presentació que vaig portar quam vam tractar el tema del Currículum a l'escola. Tenint en compte el que es deia, el vaig relacionar amb exemples pràctics i relacionats amb el context de l'escola infantil.
Quan vaig començar les meves pràctiques he de dir, que no tenia massa clar quina era la meva funció ja que a diferència del que llegia de la resta de companys i companyes jo anava a fer assessorament curricular, ja que, a més no tenien cap cas d'intervenció en aquest moment.
Al començament les mestres del Centre tampoc tenien massa clar que em tocava fer i quan anava al Centre després de l'escola o bé em posava amb els nens i nenes que encara restaven al Centre o bé estava en les reunions que tenien les mestres de treball.
Reconec que em va tocar trucar a la meva tutora, doncs hi havia vesprades que no es trobava al Centre, perquè no tenia massa clar que fer. Es va fer una reunió una tarda tant amb la gerent del Centre com amb les mestres i la directora, i la psicòloga va explicar que volia que feiera i de quina manera el personal del Centre podia col.laborar amb mi. He de dir que tant l'acollida com el temps de les pràctiques ha estat magnífic, i com he pogut conèixer un altre àmbit del desenvolupament de la psicopedagogia dins d'un Centre. I realment he quedat fascinada de com des de la psicopedagogia es pot ajudar i assessorar al personal docent i aquelles persones que ho demanen a promoure canvis, i com aquests canvis, des de la proposta, des l'escolta de les necessitats de la resta poden arribar a aconseguir objectius encaminats a una educació més cooperativa, més solidària i per què no, més realista. I com quan estàvem treballant tant l'entrevista com quan vam començar amb el currículum i les programacions, vaig començar a "investigar" més enllà del que se suposa que em tocava fer a les pràctiques. Us deixo un dels articles de César Coll que més em va agradar per la persepctiva que dóna de com s'han d'introduir les competències a l'educació.
Quan vam acabar el tema de l'entrevista a l'escola infantil, es va plantejar la necessitat de l'elaboració de les programacions ( no hem d'oblidar que aquest Centre està en ple procès d'elaboració de la seva pròpia metodologia basada en la intel.ligència emocional). Davant aquesta necessitat la psicològa del Centre i la meva tutora de les pràctiques, em va demanar fer una explicació del currículum, de la seva importància i de com s'hauria d'adaptar tant al context com a les necessitats dels nens i nenes.
Abans de començar amb el currículum vaig considerar la possibilitat de portar a l'escola aquest vídeo de Tonucci on es parla de com ha de ser una educació infantil adaptada a les necessitats dels nens i nenes.
He de dir que el video va agradar moltíssim a les mestres, i van començar a plantejar-se la feina de les seves programacions amb perspectives més obertes i més cooperatives.
A més, quan tenien que canviar molts aspectes del seu projecte educatiu, presentat el curs passat a la Conselleria d'Educació per a poder rebre l'autorització com a Centre d'Educació Infantil de 0 a 3 anys.
Després de moltes reunions, vam
estar quasi dues setmanes establint per la tarda un espai de reflexió sobre la
practica educativa, es va decidir entre totes finalment com volien
l’entrevista. Se’ls va donar en primer lloc un esbós amb les seves propostes i
es va treballar sobre aquest.
El cas és que finalment es van canviar moltes coses de l’entrevista que
tenien i es van adequar totes les coses i qüestions que les mestres havien
demanat. Entre els canvis que es van donar respecte del model anterior, considero
que les més importants són, entre altres, els següents:
Es va ampliar de forma considerable les
persones de contacte del nen/a ( El concepte de família només es referia al
pare o a la mare, i hi havien casos on els nens i nenes convivien a casa també
amb altres familiars. Aquest fet és molt important i a tenir en compte també)
Es va tenir en compte les situacions familiars a l’hora de reunir a la
família. ( abans no es tenia en compte en l’entrevista si la mare o el pare
convivia a la mateixa casa amb una parella i quina era la relació amb el nen o
nena. Només es tenien en compte els aspectes més administratius)
Es van posar a l’entrevista aspectes que es consideraven rellevant com
són les relacions dels nens i nenes amb tots els membres de la unitat familiar.
Apareix la postura de la família i la seva opinió davant la predominança
lateral del nen o de la nena (aquest aspecte pareix superat, però s’estan
donant casos amb famílies preocupades si els nens tenen una predominança
lateral cap a l’esquerra)
Es manifesta la preocupació pel tipus de llenguatge que s’utilitza a
l’hora d’establir comunicació amb els nens i nenes ( En aquest apartat s’ha
proposat per banda de la tutora per a més endavant una xerrada amb les mestres,
per tal també de no utilitzar el llenguatge infantil tipus “bebè” amb els nens
i nenes, i el perquè d’utilitzar un llenguatge clar i sense onomatopeies”) .
S’amplia molt a l’entrevista tot allò relatiu al son.
Dins del temps lliure es parla de qual és el paper de la televisió (
abans no apareixia a l’entrevista i a més hi ha mestres del Centre que
consideren que tampoc és una cosa greu si els nens veuen molt de temps la
televisió mentre sigui dibuixos animats)
S’amplia de forma rellevant els aspectes relatius amb les emocions, els
afectes i les relacions socials.
I unes de les coses més importants, que tenien un model d'entrevista general que reflectia el desenvolupament global del nen i de la nena de 0 a 3 anys.
La família és un dels contextos més importants per al desenvolupament
dels nens i nenes. El potencial i la influència s’incrementen si entre ambdós sistemes
( el familiar i l’escolar) s’estableixen relacions fluides, complementàries,
cordials i constructives que tinguin com a objectiu optimitzar el
desenvolupament infantil. La relació de col·laboració positiva família/ escola
és possible si:
·Existeix una delimitació dels rols
i de les responsabilitats.
·Confiança de la família en el
saber fer dels docents.
·Els docents han de reconèixer a la
família com a primers educadors.
Doncs tenint en compte l’esmentat, a l’escola de bressol es va plantejar-nos
com era la comunicació família/escola i si consideraven que calia fer algun
canvi. Les mestres van proposar canviar l’entrevista la qual consideraven que
no estava adaptada a la metodologia basada en la intel·ligència emocional que
volen dur a terme en el seu treball amb els nens i nenes.
Amb aquest vídeo del Ministeri d'Educació de Xile es pot veure de quina forma, tant des del sistema familiar com des del sistema escolar, es considera rellevant i important la relació entre la família i l'escola.
L'espai psicològic al nostre país ha estat configurant progressivament des dels anys setanta i gràcies a la confluència de les tradicions disciplinaris i professionals, incloent-hi, en una banda, la psicologia de l'educació i Psicologia de la instrucció i l'escola i d'altra banda, la didàctica, educativa i orientació professional i Pedagogia terapèutica. Seu reconeixement institucional s'ha vist afavorida pels processos de transformació i els canvis que han afectat el sistema educatiu del nostre país amb la LOGSE.
Les perspectives de futur de la psicologia de l'escola depenen en gran mesura la consolidació i el desenvolupament d'un espai amb una dinàmica de treball, recerca i reflexió tant teòrica com pràctica.
El mateix es pot esperar, com està passant en altres països, la progressiva incorporació de la psicologia de l'escola professional a altres àrees de treball, no només relacionats amb l'educació escolar.
La meva tutora i psicòloga
del Centre està en aquest moment donant suport i orientació per tal de realitzar
el projecte educatiu i correlativament la seva metodologia basada en la intel·ligència
emocional. Però que entenem per intel·ligència emocional? Perquè basar la metodologia
en aquest aspecte?
De tot el material que em
va deixar per llegir i poder obtenir uns coneixements he tret el que
considerava que a mode de presentació podia explicar el concepte de intel·ligència
emocional. A més, he afegit un vídeo explicatiu on apareix Goleman tractant
aquest tema.
La intel·ligència emocional engloba totes les capacitats que ens permeten
resoldre problemes relacionats amb els sentiments i les emocions. Per a ser més
feliços es més important saber desxifrar allò què ens passa que tenir
emmagatzemat molts coneixements i no fer ús d’aquests. L’educació emocional
busca el creixement integral de les persones per a poder aconseguir un major
benestar a la vida ( Moreno, 2001)
El nen/a és capaç de reconèixer
emocions positives des dels primers mesos de vida. Les emocions infantils són
mes riques del que els nens i nenes són capaces d’expressar. Manifesten empatia
respecte a les emocions d’altres ( 1-3 anys) com són l’alegria, la tristesa, la
ira i la por.
Les funcions de les
emocions poden situar-se a dos nivells; la sensibilitat emocional i la resposta
emocional, són aquestes ultimes les que guien, organitzen la conducta, tenint
un paper rellevant en la infància com a senyals comunicatives. Cal tenir en
compte que tenim dos ments, una que pensa i una altra que sent. ( Goleman,
1995)
Quan els nens i nenes
aprenen i dominen les habilitats socials i emocionals, aquest fet els ajuda no
només a l’escola, sinó també en tots els àmbits, si la família i els fills practiquen
i utilitzen aquestes habilitats en casa, els efectes són doblement positius (
Lantieri, 2009)
Considero que a tots i totes els/les implicats/ades amb el món de la psicopedagogia, se'ns planteja la següent qüestió: Quina és la diferència que n'hi ha entre l'assessorament i l'orientació?
Parlem del mateix? És la mateixa figura la de l'assessor que la de l'orientador? Doncs m'agradaria establir unes diferències respecte a aquest tema.
ORIENTACIÓ
ASSESSORAMENT
ORIGEN
Orientació
Assessorament (servicio, apoyo, ayuda…)
PRÁCTICA
Directe: Amb la persona o grup de persones implicades que tenen el "problema".
Indirecte: Amb professors/es o membres de la comunitat educativa
RELACIÓ
Asimètric.
Horitzontalitat
COMUNICACIÓ
Unidireccionalitat
Bidireccionalitat
OBJECTIU
Resolució de problèmes
Capacitació assessors/asesorados
Des de la meva perspectiva la diferència es troba en el tipus de relacions que es mantenen entre els agents implicats; però que actualment, aquestes diferències són difuses ja que amb les meves pràctiques crec que les barreres no són tan rígides i que per tant el que estic desenvolupant al Centre on faig el PCR1 engloba tant l'orientació com l'assessorament.
Mentre que altres companys/es estaran desenvolupan les seves pràctiques analitzant i prenent consciència de casos i "dificultats" de nens i nenes, la meva pràctica gira al voltant de la metodologia i d' aspectes organitzatius del Centre com poden ser els criteris d'avaluació tenint com a base la intel-ligència emocional i l'elaboració de l'entrevista que es realitza al començament del curs sota aquest criteris i principis.